Els mitjans de comunicació i gèneres periodístics.

Información i mitjans de comunicació

Els mitjans de comunicació de masses pretenen difondre missatges a un gran publicó. Es basa en què t'ofereixen informació i actualitat, i també crear una determinada opinió.
Al principi del segle xx van apareixer diaris de gran tiratge i es van difondre àmpliament en la radio i en els cinemas, després van fer una televisió, i acontinuació l'internet.
Els periodistes són els professionals que elaboren la informació. Per el seu treball a de buscar informació de (fets, dades, esdeveniments concrets...) i també l'opinió.

Els gèneres periodístics:
Els tipus de text (orales o escrits) que troben als mitjans de comunicació es diuen gèneres periodística, varien segons l'extensió, el tema, els recursos utilitzats o la intenció.

El peluix i jo

Era un nen, la seva àvia i el seu tiet, el nen es diu Marc l'àvia li diuen Joana, el tiet es diu Miguel.
Tracta  que el Marc volia un peluix gran que havia vist a la botiga, però la seva àvia Joana no li volia comprar però al final...

Àvia Joana: Eh! Marc, vols anar a passejar amb mi al parc?
Marc: D'acord àvia!
Àvia Joana: Mira Marc! un ocell petit com tu!
Marc: Però Àvia jo ja sóc gran!
Àvia Joana: Però si només tens 5 anys.
Marc: Mira! Un peluix gran, me'l compres?
Àvia Joana: No home, que no tinc tants diners, és molt car!Marc: El vull, el vull, el vull, el vull, el vull...
Àvia Joana: Que no! Et dic!
Marc: Siusplau, siusplau, siusplau, siusplau, siusplau...
Àvia Joana: Mira, per allà ve el teu tiet Miguel.
Marc: Hola tiet -plora.
Miguel: Què et passa Marc?
Àvia Joana: És que vol aquest peluix gran i jo no tinc diners...
Miguel: Però Marc, no ploris vinga. T'ho asseguro, que aquell peluix serà teu!
Marc: D'acord...
Àvia Joana: Però què faràs Miguel?
Miguel: Tu tranquil·la...

Després d'una estona...

Miguel: Hola Marc, és això el que volies?
Marc: Aaaala però si és... Moltes gràcies tiet!

Àvia Joana somriu perquè el Marc és feliç.

FI

La llum estranya

Fa molt de temps, el meu tiet Mohamed, que és un home molt simpàtic i rialler, també quan és amb nosaltres, ens explica unes històries de fa molts anys i que fan por.

Els habitants del poble són una gent generosa i simpàtica, les dones porten vestits folklòrics, amb un mocador al cap i un vestit de tela de cotó i van molt tapades. Els homes van amb pantalons o samarretes, de vegades porten un vestit que es diu gel·laba.

El tiet Mohamed viu una mica més enllà del poble. Un dia va venir a la nit a visitar-nos a tota la família, va sopar amb nosaltres i es va quedar a dormir. De sobte es va despertar a mitjanit i se’n va anar a l’hort, que estava una mica lluny de casa nostra. Ell volia anar-hi per regar unes plantes i palmeres que ja feia dies que no les havia regat. Caminant caminant es va trobar un lloc ple de túnels i arbres esgarrifosos, es va parar i va mirar... i va seguir el seu camí, ell no tenia por de res, de sobte es va sentir un soroll que caminava darrere seu, es va girar i no hi havia ningú. Va pensar que eren els nens del poble que l’havien vist i que volien anar amb ell, però va pensar que no podien ser ells perquè era mitjanit.

De sobte es va sentir una altra vegada un so que algú caminava darrere seu, es va girar hi havia una llum molt estranya com si fos un sol. Va tancar els ulls els va obrir i ja no hi havia aquesta llum tan estranya. Ja es feia de dia, per fi va arribar a l’hort per regar les palmeres, feia un sol de bona matinada, els nens del poble van sortir a jugar, van veure el tiet Mohamed i van anar a abraçar-lo i tots es van posar contents.